Dels treballs d’Educació Inclusiva que he fet, he triat “Pensant en els altres”, perquè voldria recomanar-lo a tothom. Es tracta d’un documental que mostra una forma diferent d’interpretar l’educació a través de les emocions, és a dir, ensenyant els continguts acadèmics a través dels sentiments.
Realment aquest documental em va emocionar. Aquest mestre tracta els temes amb molta naturalitat, fa participar als nens, els escolta, anima i motiva constantment.
Afegeixo l'enllaç per si algú el vol veure:
http://www.youtube.com/watch?v=Pb_ZJ_xnx6I
PENSANT EN ELS ALTRES
Aquest documental ens fa reflexionar sobre les diferents formes que hi ha d’ensenyar i d’aprendre.
Segons el concepte que cadascú té de l’educació, es poden plantejar diferents metodologies. Si ens quedem amb el concepte d’adquisició de valors i coneixements acadèmics, enfocarem la tasca docent als continguts.
No obstant això, existeix un altre enfocament, com es demostra en aquest documental. El professor, Toshiro Kanamori, a part d’ensenyar els continguts acadèmics i els valors, ensenya als nens a viure i a expressar-se.
Aquest professor dóna molta importància al desenvolupament socioemocional de l’alumne, és a dir, el nen ha d’expressar i entendre les seves emocions per així poder entendre les emocions dels seus companys.
A més a més, el professor a través de les emocions dels nens, ensenya els continguts acadèmics. Les cartes que els nens escriuen als companys són un gran exemple de com a través de l’expressió dels sentiments, es pot millorar en gramàtica, cal·ligrafia i lectura.
El professor és autoritari quan li pertoca, els escolta quan ho necessiten, deixa llibertat als alumnes per expressar els seus sentiments, els anima a escoltar als companys per tal de què reconeguin emocions i sentiments com els d’ells mateixos, en definitiva, fomenta l’escolta activa, el respecte mutu i l’empatia.
Amb la seva metodologia, vol que tots els nens siguin capaços d’expressar els seus sentiments i no es tanquin en si mateixos, que confiïn en els seus companys establint lligams, que entenguin la importància de ser feliços però no individualment sinó en comunitat, és a dir, la felicitat individual no és real perquè si al voltant la resta dels companys no és feliç, l’individu no serà feliç.
Per a ell la felicitat és qualitat de vida per als infants, sempre perdura. Aquest enfocament és difícil de trobar en l’actualitat, ja que la societat del consum i de les noves tecnologies es centra més en la felicitat relacionada amb els bens materials que la felicitat de l’individu, i per tant, de la societat.
D’altra banda, la forma de tractar el tema de la mort amb els nens, s’ha de destacar per la seva naturalitat. El professor els anima a contar als companys les seves experiències relatives a la mort d’algun familiar i ells se n’adonen de que pot passar a qualsevol, que és part de la vida. El fet de reconèixer els sentiments d’un mateix en els altres, els anima a parlar i manifestar aquests sentiments i els reconforta.
M’agradaria destacar algunes frases d’aquest docent que realment m’han fet reflexionar:
“La clau per a viure feliç és aprendre a pensar en els altres.”
“L’empatia és molt important, quan la gent t’escolta de veritat, viu per sempre en el teu cor.”
“Els nens han fet el treball tot sols, no els podia negar això per un motiu que no estava relacionat. El nen ha dit que la solució havia de tenir relació amb el problema i tenien raó. Els adults no podrien fer aquest raonament.”
La darrera reflexió del professor en la qual ell deixa als nens que expliquin els seus raonaments, els escolta i després reflexiona, i entén que tenen raó, que no pot castigar al nen per parlar sense poder participar en la exhibició del projecte al qual ha treballat tan durament. Realment, es convenç de que de vegades els nens, tenen raonaments més lògics i justs que els adults.
En realitat, és sorprenent que els nens, siguin capaços de raonar d’aquesta forma i que l’adult, accepti aquesta explicació que li han donat i obri en conseqüència. Aquesta actuació del professor, deixant al nen participar en el projecte m’ha semblat molt positiva i diu molt a favor d’aquest home.
Una altra actuació molt positiva fa referència a les burles i crítiques que reben alguns nens de la classe. El professor es mostra decebut amb els seus alumnes, i els demana que reflexionin sobre els seus comportaments. Dies més tard, obté els resultats que esperava quan els nens confessen què han fet, dit o pensat i expressen els seus sentiments al respecte.
Com a reflexió final, m’agradaria ressaltar la gran feina que realitza aquest home i com els nens, si els deixen, poden pensar i reflexionar molt positivament.
I sobretot, destacaria la visió d’ensenyament d’aquest professor que mitjançant els sentiments, dur a terme la tasca educativa.
