Valoració final e-portafoli

La meva valoració final és bastant positiva. Es tracta d’una eina d’auto-aprenentatge molt útil.
Al començament, em vaig veure molt perduda i em va costar molt poder utilitzar-la, però amb molta paciència i fent proves he aconseguit avançar una mica.
Em vaig angoixar molt al primer semestre, quan va començar el projecte i el curs, no tenia temps per dedicar-li i no l’utilitzava mai.
Ara estic una mica més animada gràcies als petits progressos que estic fent. S’ha de practicar i provar per aprendre, aquesta és la clau.
Espero tenir una mica de temps aquest estiu per poder fer els canvis que es van proposar a classe.

Bon estiu per tothom! Ens veiem aviat!

Quin tipus de mestre m'agradaria ser...

Comentari personal sobre el llibre: Va de mestres de Jaume Cela Ollé i Juli Palou Sangrà

La veritat és que aquest llibre m’ha atrapat des del començament. És fàcil de llegir i els conceptes apareixen ben explicats, amb exemples molt clars. Mai no m’hauria imaginat que un llibre reflectís tan bé una professió i donés consells i pautes a seguir.
Personalment, m’ha aclarit conceptes i m’ha donat una visió bastant general de què vol dir ser mestre.
Considero que tots el alumnes de magisteri, haurien de llegir-lo per tenir una visió global de la carrera que comencen.

Si hagués de triar només un tipus de mestre que m’agradaria ser, no podria, perquè un mestre no pot ser d’un tipus, sinó d’una barreja de molts.
Un mestre hauria d’educar, en el sentit de acompanyar en la descoberta del món, hauria d’acollir, no fer distincions de sexe , de religió ni de raça, també hauria de ser pacient, insistent, sol·lícit, receptiu, dialogant, crític hauria de treballar en equip, s’hauria de formar constantment.
Crec que tots aquests adjectius i aquestes qualitats són molt importants, però destacaria, la humilitat, la no discriminació, l’acceptació de la crítica i la formació contínua com les més importants.
D’una banda m’agradaria molt poder assolir conceptes i pràctica suficient per tenir tantes habilitats i tanta experiència. Aquesta pràctica s’aprèn quan comences a treballar amb els nens, estàs sola davant el perill, per tant és important deixar-te aconsellar pels altres companys amb més experiència.
D’altra banda, el llibre també deixa molt clar el que no s’ha de fer, i hi estic d’acord: un mestre no pot creure en la superioritat de ningú, ha de sentir-se responsable dels nens, confiar en les seves capacitats i no excloure ningú.
En definitiva, aquests són conceptes mínims que ha de tenir tot mestre i tot ser humà.

Actualment, faig feina al sector turístic, on també s’aprèn molt de tractar amb la gent. Pareix un disbarat relacionar el meu treball, com a cap de qualitat d’un hotel, amb el de mestre, però hi estan molt relacionats. L’empatia, la cordialitat, la humilitat i formació contínua són imprescindibles. És indispensable també atendre queixes o crítiques, saber contestar i no perdre mai els nervis, mai.

Un altre punt a destacar d’aquest llibre, és que contempla tots els aspectes dels mestres, el sentimental, el tecnològic i l’humà. Ens dóna una visió molt completa.
Algunes frases que voldria esmentar, són les següents:
- “El mestre ha d’ensenyar fent zàping”
- “La decència consisteix a tractar persones com persones”
- “Ofici que t’acompanyarà sempre”
- “Formació permanent és un dret i un deure”
La perspectiva de la religió, com a cultura, mai m’ho havia plantejat d’aquesta manera, i crec que la opinió és molt encertada. La religió ens ajuda a comprendre l’art, la literatura i moltes frases que han passat a la història.

Com a conclusió penso que si en realitat tots els mestre fossin tan perfectes, el món seria perfecte. Però la perfecció no existeix, ens hem d’equivocar per aprendre i millorar, és indispensable.